35 dies de l’estiu de 1881

Som conscients que el fet de publicar aquest article provocarà reaccions contraposades, ja que també som sabedors que toquen directament al moll de l’os d’un dels mites eterns del món casteller. Però també som conscients que la historiografia, entesa com a disciplina científica, es basa en les dades i les fonts, a poder ser escrites, i mai en les interpretacions tendencioses semàntiques que es puguin fer d’aquestes. Per tant, en aquest article simplement pretenem presentar algunes dades que, creiem, són prou rellevants i que formen part d’un conjunt de 35 dies de l’estiu de 1881; més concretament, entre les diades de Sant Magí i Santa Tecla a Tarragona, tot passant per la Festa Major del Catllar. En concret, el que us proposem és fer un repàs de les fonts escrites que han arribat fins als nostres dies i que parlen del quatre de nou net, tot cenyit al període que hem indicat més amunt.

Comencem, doncs, pel Diario de Tarragona, en la seva edició del 21 d´agost de 1881, del qual transcrivim literalment: “Ampliando las noticias que publicamos ayer sobre los festejos celebrados para honrar al glorioso mártir San Magín (…). Las collas de xiquets de Valls portáronse muy bien, sobre todo la antigua ó vieja que levantó en la plaza de las Coles la torre llamada de «cuatre pilans de nou», sin segundos refuerzos, y la conocida por «espadat de set» que sostuvo un paisano nuestro con gran denuedo, además de otras de reconocido mérito. Aquesta referència no és, ni de bon tros, inèdita, ja que, com a mínim, va ser publicada el 17 d´agost de 2014 pel portal diaricasteller.cat, signada per Guillem Bargalló. El que sí que ens sorpren, vist el detall de “sin segundos refuerzos” aportat pel cronista, és que fins a la data ningú ha efectuat un anàlisi del seu contingut o, com mínim, nosaltres no l´hem sabut trobar.

Continuem cronològicament i ens plantem a la diada de la Festa Major del Catllar, a finals d’agost, de la qual recollim la crònica castellera publicada el dia 2 de setembre de 1881 en el diari tarragoní La Opinión i atribuïda a Ramon Roca Vilà: “A la una en punto la colla nova empezó levantando los 3 de á 9 muy bien. En seguida levantó los 4 de á 9 limpios y cuando el anxaneta acababa de llegar á lo alto se derrumbó. Probáronlo nuevamente y volvió otra vez al suelo”. Contràriament al que dèiem de la crònica de Sant Magí, aquesta sí que ha estat interpretada en múltiples ocasions, amb total disparitat de conclusions: què vol dir exactament “acababa de llegar á lo alto”?  Es va coronar o l’enxaneta, malgrat ser a la part superior del castell, no va arribar a traspassar? Cal recordar que, fins ben entrat el segle XX, només es donaven per bons els castells descarregats i, per tant, era indiferent si una construcció queia abans o després de fer-hi l’aleta. Segur que “limpio equival al que avui entenem que és “sense folre”?

Fem un salt ara a les cròniques de la diada de Santa Tecla. Transcrivim del Diario de Tarragona del dia 27 de setembre de 1881: “También lucieron sus habilidades las collas de «xiquets de Valls», entrando en gran competencia y levantando torres de un mérito estraordinario, llevándose la palma la conocida por vieja que levantó la torre de «cuatre pilans de nou» sin refuerzo ni ayuda de ninguna clase, torre que no se había atrevido á levantar hasta la fecha”. Referent a la mateixa diada, La Opinión reporta en la seva edició del 28 de setembre, en una crónica atribuïda de nou a Ramon Roca Vilà: “Muy señor mio: La competencia sostenida en esa ciudad por los Xiquets de Valls ha dado un resultado magnífico. Nunca podía creerse que en el segundo día de la lucha, cuando todos debían estar fatigadisimos, pudieran lograr ni siquiera intentar lo que han practicado”. I continua més avall fent una relació de “las torres de más mérito que se han levantado y son las siguientes:

Colla Nova

3 de á 9 comunes ………..………. 2

3 de á 9 limpios ………….……….1

4 de á 9 comunes ………. ……….1

5 de á 8 limpios ………… ……….1

4 de á 8 con agulla …….……….1

2 de á 8 limpios ……….……….1

3 de á 8 levantados ……………….1

Espedat de á 7 con una sola mano.. 1

Colla Vella.

3 de á 9 comunes ……….……….1

4 de á 9 comunes ……….………. 1

4 de á 9 limpios……….………., 1

5 de á 8 id……….………………. 1

4 de á 8 con agulla ………. ……….1

2 de á 8 limpios ……….………. 1

3 de á 8 levantados ……….1

Espedat de á 7……….………. 1


Tenim, doncs, cròniques castelleres de tres diades diferents en les quals ens apareixen referències, més o menys clares, a la possible execució del quatre de nou net. Probablement, la més coneguda de totes sigui la de La Opinión referent a la diada de Santa Tecla. Considerem que el valor d´aquesta crònica recau en el fet que indica que la Colla Vella va fer tant el “4 de á 9 comunes com el “4 de á 9 limpios” circumstància que manifesta que aquest castell es va fer de dues formes diferents. No obstant això, per a nosaltres és també la crònica més interpretable de totes, en el sentit que els adjectius “limpios” i “comunes”, atribuïts als castells, poden portar a certa confusió.

L’expressió “limpios”, de fet, només és utilitzada pel cronista de La Opinión, Ramon Roca Vilà, tant en la crònica del Catllar com en la de Santa Tecla. Si entenguéssim “limpios” com a equivalent a “net” (és a dir, “sense folre”), en la Santa Tecla de 1881 s’haurien descarregat, a més del quatre de nou sense folre, el tres de nou sense folre i dos cops el dos de vuit sense folre. Hi ha un ampli consens que ni el dos de vuit net ni el tres de nou net no es van aconseguir mai en el segle XIX, mentre que sí que ha arribat, a través d’altres fonts orals i escrites, que es va assolir el quatre de nou sense folre. Sense anar més lluny, el quatre de nou és l’únic d’aquests castells que apareix a la crònica de la mateixa diada del Diario de Tarragona, amb l’afegitó de “sin refuerzo ni ayuda de ninguna classe”. No s’hi esmenta, en canvi, ni el dos de vuit ni el tres de nou.

A més a més, també cal tenir en compte els dos cincs de vuit, igualment acompanyats ambdós per l’adjectiu “limpios”. Vol dir que aquest castell es feia habitualment amb folre i aquell dia el van fer sense? Sembla evident que no, ja que no se’n té constància i, a més, existeix una fotografia d’aquella mateixa època d’un cinc de vuit a Vilafranca fet solament amb pinya. Aleshores, per què es qualifica de “limpios” els dos cincs de vuit? Potser eren sense pinya?

Tot aquest seguit de contradiccions i confusions ens conviden a prendre amb molta cautela l’expressió “limpios” com a sinònim de “sense folre”, ja que, a parer nostre, el significat d’aquesta paraula és massa confús.

Centrem-nos ara en les dues cròniques del Diario de Tarragona. Observem que el redactat referent al quatre de nou és molt similar en les dues festes majors tarragonines. Per Sant Magí, diu: “sobre todo la antigua ó vieja que levantó en la plaza de las Coles la torre llamada de «cuatre pilans de nou», sin segundos refuerzos”. I per Santa Tecla, s’hi escriu: llevándose la palma la conocida por vieja que levantó la torre de «cuatre pilans de nou» sin refuerzo ni ayuda de ninguna clase, torre que no se había atrevido á levantar hasta la fecha”. Apareixen les expressions “sin segundos refuerzos” en un cas i “sin refuerzo ni ayuda de ningua clase” en l’altre.

A hores d´ara, podem dir només que, llegint les dues cròniques del Diario de Tarragona, no sabem veure gairebé cap diferencia entre la descripció del quatre de nou de Sant Magí amb el de Santa Tecla, tot i que ens trobem amb la contradicció que pot suposar la darrera frase de la crònica de Santa Tecla, que descriu el castell com una torre que (la Colla Vella) no se había atrevido á levantar hasta la fecha”. Una frase, de fet, que invalidaria que el quatre de nou de Sant Magí fos realment sense folre, ja que es desprèn que la Colla Vella no l’havia provat mai abans de Santa Tecla.

Un cop vist tot això, també considerem fonamental que la crònica castellera de la diada de Sant Magí es centri únicament en dos castells: per una banda en el pilar de set que va parar un tarragoní (potser l’Esperidió?) i que, per aquest sol fet, el cronista ja el considera digne de menció i, per altra banda, un quatre de nou que es considera noticia perquè fou “sin segundos refuerzos”. Aquests fets diferencials haurien convertit, a criteri del cronista, aquests dos castells en remarcables, ja que, durant aquells anys, tant els castells de nou folrats com els pilars de set eren força abundants.

Llegides les cròniques castelleres, amb les llums i ombres que se’n desprenen, considerem necessari aportar un fragment de la coneguda entrevista a Josep Serra “Pep de Janillo” (casteller que anava a terços del pilar de vuit amb folre i manilles que va descarregar la Colla Vella a Altafulla per Sant Martí de 1878), publicada l´any 1936 per la revista Catalunya, editada per catalans residents a Buenos Aires, i reproduïda en l’edició del dia 16 de maig d´aquell mateix any de La Crònica de Valls. Li pregunten: “Recordeu altres castells d’anomenada?”. I el Janillo respon: “Prou. A Tarragona, un any, per Sant Magí, els quatre de nou, nets, sense crosses. Els va fer la nostra colla, la Colla Vella de Valls”.

Si bé és cert que el Janillo en aquells moments tenia 80 anys, creiem que aquesta resposta agafa valor quan en fem una lectura conjunta amb la crònica de la diada de Sant Magí que hem reproduït més amunt. El fet que existeixin dues fonts diferents que ens ressenyin el mateix castell, la mateixa diada i la mateixa colla com a mínim obre als estudiosos rigorosos de la història castellera un nou camp d’investigació i interpretació.

En qualsevol cas, les quatre cròniques són prou riques en detalls, però confuses i contradictòries entre elles en diversos aspectes, de manera que deixen interrogants oberts. Com hem dit a l’inici, aquest article no tenia com a objectiu arribar a cap conclusió, sinó repassar les fonts escrites que han arribat fins als nostres dies. És per això que creiem que correspon precisament a historiadors metòdics analitzar aquestes fonts amb profunditat i trobar noves evidències per tal d’aclarir (si fos possible) qui, on, quan i quantes vegades es va fer el mític quatre de nou net al llarg dels 35 dies descrits.

 

Article extret de la revista La Veu de la Colla Vella núm. 126

Xavier Cabré Puig

Pep Roig Bonet

Leandre Ibar Penaba

La Colla Vella, capdavantera en la recerca històrica rigorosa i professionalitzada

La història dels castells i de la Colla Vella és, després dels propis castells, un dels aspectes que desperta més interès, curiositat, passió i, de vegades, controvèrsies. Conèixer la història i els orígens és quelcom essencial en qualsevol àmbit social o cultural. En el cas dels castells i de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, aquest coneixement encara és més rellevant. I és més rellevant perquè, en el fons, estem explorant l’origen –a Valls– d’una tradició absolutament singular. I juntament amb aquest origen, estem escrutant el paper i el protagonisme que la nostra Colla hi ha tingut des del primer dia, fa més de 200 anys.

Aquesta història, fins al moment, ha estat bàsicament abordada des de les fonts de la tradició oral i des de bibliografia o estudis precedents que han tractat parcialment el nostre esdevenir. Sense restar cap mena de mèrit als treballs ja fets i publicats, és evident, doncs, que calia prendre la iniciativa per iniciar un nou projecte de recerca global i amb totes les garanties acadèmiques que pot proporcionar la participació d’estudiosos o professionals d’una institució de prestigi com la universitat i, en aquest cas, la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a universitat pública més arrelada al territori amb més tradició castellera.

L’evidència que calia prendre aquesta iniciativa encara és més patent quan observem que, de tant en tant, junt amb alguns textos benintencionats, voluntariosos i solvents, n’apareixen d’altres –i no cal dir noms– de no tan solvents, que inclús poden arribar a ser ofensius per la manca de respecte i rigor.

Així doncs, la Colla Vella ha volgut apostar per crear un marc d’estudi sobre la història dels Xiquets de Valls i la nostra Colla sotmesos al rigor científic i a la professionalitat acadèmica. És per aquest motiu que, des de fa temps, ens vam plantejar de fer-ho de la mà dels investigadors de la Universitat Rovira i Virgili.

En aquesta línia, des de fa gairebé quatre anys, un reduït grup de treball de la nostra Colla va iniciar els plantejaments perquè aquest projecte es pogués dur a terme. Més tard, un estudiant de doctorat de la URV es va adreçar a la Colla per demanar algunes informacions i contactes que li permetessin avançar en el seu projecte de recerca sobre la història dels Xiquets de Valls durant el franquisme. Des del grup de treball vam donar resposta a les seves necessitats i es va anar seguint el procés. Fruït de l’excel·lent treball realitzat per  aquest estudiant i investigador, n’ha acabat resultant una magnífica tesi doctoral sobre la història dels Xiquets de Valls.  Aquesta tesi, titulada Els Xiquets de Valls durant el primer franquisme (1939-1960), ha estat elaborada pel Dr. Àlex Cervelló Salvadó i ha estat  dirigida pel prestigiós catedràtic en Història Contemporània de la URV, Dr. Josep Sànchez Cervelló. La tesi doctoral,  en  el moment de ser avaluada pel tribunal universitari, va tenir la màxima qualificació possible de cum laude. La tesi tracta, en sentit ampli, la història dels Xiquets de Valls, relatant els esdeveniments que van protagonitzar durant aquest període la Colla Vella i també les altres colles vallenques, com la colla Xiquets de Valls –“la barreja” o “colla unificada”– i la colla Muixerra, que més tard van desaparèixer. Tot això és analitzat des de diverses perspectives: la de les Colles, la dels castellers que en formaren part i la dels fets històrics i socials que, en el marc del règim franquista, condicionaren aquesta realitat.

L’elevada qualitat i l’excel·lent valoració obtinguda per la tesi van fer que la Colla es plantegés negociar amb el propi investigador i amb la URV l’adquisició dels drets d’edició i publicació de la tesi, cosa que ja s’ha acordat i s’ha recollit en un conveni establert entre la Colla, la Universitat i l’investigador. Així doncs, aquesta tesi es convertirà molt aviat en un llibre sobre la història dels Xiquets de Valls durant el període de referència. No només això, sinó que, a més a més, aquest acord de col·laboració comportarà que en els propers anys es pugui anar treballant tots els períodes de la nostra llarga història, des dels orígens fins l’actualitat. Serà, sens dubte, el projecte mes ambiciós, més complet i amb tot el rigor acadèmic que s’ha fet mai sobre els Xiquets de Valls.

No podem ni volem deixar de mencionar a l’empresa Antex, els nostres amics de Hangzhou, perquè també és gràcies a ells i al conveni que tenim signat que tot aquest projecte i la seva continuació són possibles i viables econòmicament.

Josep Solé Tarragó

Entrevista extreta de “LaVeu de la colla Vella” nº 126

Dr. Àlex Cervelló: “vaig deixar de banda les idees preconcebudes sobre els Xiquets de Valls per treballar amb els documents”

Àlex, vas acabar fa uns anys la Llicenciatura en Història Contemporània. Què et va portar a desenvolupar la teva tesi doctoral sobre els Xiquets de Valls durant el franquisme?
Va ser al gener del 2012 que em vaig quedar a l’atur i vaig considerar que fer la tesi era prioritari. A partir d’aquell moment, parlant amb el Dr. Josep Sànchez Cervelló, director de la tesi i amic, que em va engrescar per fer-la sobre els Xiquets de Valls. Els seus arguments eren molt clars. D’una banda, publicar una tesi sobre el fet casteller era molt més atractiu que una de la guerra civil espanyola i, d’altra banda, Josep insistia que els Xiquets de Valls eren un gran tema d’estudi perquè formen part de la cultura popular catalana i estan en procés d’expansió. Finalment, vam considerar que era necessari realitzar un treball acadèmic sobre la qüestió, que al marge de la metodologia que envolta els castells, es basés en fets reals i contrastables. Pel que fa a l’època escollida, el franquisme, era el període al que ja em dedicava i vaig continuar.

Què creus que aporta que un investigador universitari abordi la temàtica de la   història dels Xiquets de Valls?
La majoria d’obres existents, tot i aportar molta informació interessant, no deixen de ser un recull d’anècdotes i dades posades al servei de les colles. Tampoc en les obres realitzades s’ha fet una investigació exhaustiva de les fonts documentals com la que jo he hagut de realitzar fent una exploració sistemàtica dels arxius, tan públics com privats, que guarden documentació sobre el tema.
Així, considero que una investigació universitària aporta rigor, mètode i anàlisi. És per això que vaig deixar de banda les idees preconcebudes sobre els Xiquets per treballar amb els documents.

De què va la Tesi Doctoral que has fet? Explica’ns una mica el procés de recerca documental i el treball que has fet.
El procés ha estat llarg. Primer vaig llegir la bibliografia existent i després em vaig dedicar a buidar els arxius, primer els vallencs i després la resta. Paral·lelament vaig buidar la premsa del moment. Finalment, va arribar el moment de les entrevistes, que per motius obvis van ser poques, però molt interessants.
Pel que fa a la tesi, és l’Estudi dels Xiquets de Valls; l’entorn sociopolític en el qual s’hagueren de moure, el dia a dia de la Colla Unificada, el trencament d’aquesta unitat forçada i el restabliment del pluralisme casteller que existia d’antuvi.

Què t’ha sorprès més o què consideres més rellevant de la teva recerca?
Hi ha moltes coses que m’han sorprès. Des del paper que van jugar les autoritats locals, la creació del Patronat o les dificultats amb què es va trobar la Colla Vella per poder normalitzar l’ús del nom. Però en destacaria dos. D’una banda el fet de poder reconstruir, en molts casos, tots els tràmits necessaris per realitzar les sortides. I de l’altra, el fet d’haver estat capaç de recuperar el nom de 505 persones que entre 1930 i 1960 van formar part dels Xiquets de Valls.

Josep Solé Tarragó

Entrevista publicada a La Veu de la Colla Vella nº126 (abril 2015)

David Andreu: “Per descarregar el 3 de 10, s’ha de començar a treballar a principi de temporada”

 

David Andreu Segarra (Bràfim, Alt Camp, 1973) més conegut per tots com “Pitu”, és el cap de pinyes i folres de la Colla Vella des de principis de la temporada 2013. Des de petit va viure de ben a prop els castells, ja que el seu pare, Joan Andreu Fernández “Joan de Bràfim” va ser un casteller històric, puntal a les pinyes de la Colla durant anys. En les últimes temporades hem fet un salt qualitatiu i, sobretot, quantitatiu molt important en pinyes, folres i manilles, gràcies a la gran entrada de gent nova i a la feina feta en aquest àmbit, tant per l’equip actual com pels anteriors.

Parlem amb el David de com encarem aquest 2015, de com lligar els castells i de com viu i sent ell la Colla Vella.

És ja el teu tercer any com a cap de pinyes i folres de la Colla Vella. Com valores la feina feta fins ara des que vau començar a treballar tu i el teu equip?

Crec que hem fet una feina molt positiva, ja que estem aconseguint arrossegar molta gent al local i sempre intentem que tothom se senti integrat a la Colla. La gent de l’equip ha de fer sentir bé la gent nova que entra. Hem format un equip molt jove, amb un herència dels anteriors equips de l’Òscar Rodon i el Xavi Flix i, per tant, considero que fa força anys que es fa una bona feina a nivell de pinyes i folres

Com valores la situació actual de la Colla?

La defineixo com a molt positiva i engrescadora, amb molt moviment intern, cada cop hi ha gent amb més ganes d’impulsar-la. Quan entrava tant jovent aquests últims anys pensàvem que la clau era que s’impregnés del sentiment de la Colla Vella i que això ens faria insuperables. Fem molta gestió amb la història i amb el que volem que sigui la Colla. I, a més, som un moviment social molt important.

Com a cap de pinyes i folres, què és el que més et preocupa durant un assaig i una actuació?

Pel que fa a assaig, el que més em preocupa és que en els moments claus la gent respongui i que en aquests moments ens surtin els assajos el més fluids possible.

Pel que fa a les actuacions, sempre vull que la diada ens surti rodona, principalment, però la nostra major responsabilitat és mantenir la gent calmada i amb ganes.

Amb quin moment dels dos últims anys et quedaries com a casteller de la Colla i com a cap de pinyes i folres?

Per sort n’hi ha molts. Com a casteller em quedaria amb aquesta Santa Úrsula i Santa tecla passades o el tres de deu amb folre i manilles del Concurs de Castells. Però, a nivell de cap de pinyes i folres, el que més destacaria seria el dos de nou amb folre i manilles de la Firagost de 2013: era el primer any del nostre equip i havíem de mobilitzar molta gent per a fer-lo i, tot i que hem fet coses molt més importants aquests dos últims anys, recordo el moment de la descarregada com un dels moments més feliços que he viscut en els últims anys.

Si haguessis de canviar algun moment dels últims anys, quin canviaries?

Canviaria l’actuació de Santa Úrsula del 2013, bàsicament perquè, a nivell casteller, no ens van sortir les coses, però potser és un moment que, com a Colla, ens va reforçar molt, ja que durant l’hivern del 2014 la gent estava molt encoratjada i això segur que ens va ajudar durant la passada temporada a superar tots els entrebancs trobats. Personalment, aquell tres de deu el veia quasi fet, però va passar tot allò que havia de passar perquè no el poguéssim fer. Com a cap de pinyes em vaig sentir molt frustrat, perquè no vaig poder-hi fer més i com a casteller de la Colla vaig viure uns moments molt durs.

Quins castells t’agradaria fer aquesta temporada?

El meu gran desig és descarregar el tres de deu a la plaça del Blat i, per això, s’ha de treballar molt durant la temporada l’estructura del tres i els castells amb manilles per arribar al final de la temporada preparats. És una feina que s’ha de començar a principi de temporada. També sóc un nostàlgic del tres de vuit aixecat per baix.

Quin és el castell més difícil de lligar?

Per volum de gent és el tres de deu. Costa molt trobar el perfil de la gent, perquè en total munten unes 120 persones entre folre i manilles. Nosaltres fem cada any el repte de provar gent nova per complir els requisits, i això s’ha de començar a treballar en els primers mesos. Ara bé, els castells nets requereixen molta precisió, que ningú apreti més que un altre i qualsevol detall implica que no estigui bé l’estructura.

El quatre amb el pilar també és molt dificultós, així com el tres amb el pilar, pel que hem anat tocant. Has de pensar molt les posicions i la gent que hi va, i cada prova a l’assaig implica perdre un temps que, de veritat, no es perd, perquè hi guanyes altres coses.

Com vas decidir ser cap de pinyes i folres?

La Colla té moments de tot. Hi ha moments que véns per divertir-te, hi ha moments que véns perquè vols pujar a folres i manilles… i va arribar un moment en què vaig pensar que potser era més útil fent una funció com aquesta. I has de voler participar d’una cosa que per a tu és un sentiment que vols que es guardi.

Com et planteges el teu futur a mitjà termini? Tens ganes de continuar?

Jo estic molt bé i em faig molt amb l’estructura de la Colla. M’ho plantejo any a any. No és una cosa que em preocupi, perquè m’ho miro des d’un punt de vista continuista. Correspon a molt de sacrifici personal i familiar, però mentre que pugui fer-ho, a mi m’agrada, tot i que a vegades cal deixar entrar gent més jove. Per ara no tinc cap problema i a la família ho portem tots.

M’agradaria que dintre de l’equip mateix hi hagués gent, que de fet ja hi és, molt vàlida per agafar el relleu. Voldria que fos un equip dinàmic, que hi entrés i en sortís gent, però sense cap daltabaix. Que es poguessin fer les coses d’un any a un altre sense perdre la feina feta.

Quan vas començar a fer castells?

Vaig començar a venir als castells al local vell, devia ser l’any 1985 o 1986, quan tenia uns dotze o tretze anys. Mon pare em deia “anem a assaig” i jo hi volia vindre perquè, quan tornàvem, em deixava portar el cotxe una estona a la una de la nit. Coses d’abans.

Amb camisa la primera actuació va ser el 1986, amb una camisa de mon pare. Ho recordo com uns anys en què m’era difícil integrar-me, fins a finals dels 80 o principis dels 90, quan ja va començar a entrar molta gent de la meva edat. Els primers anys van ser una mica anar a fer el que pogués. A partir del 96 em va picar molt el cuquet. Mon pare durant un temps ja no podia fer castells, però em deia “això t’ho has pres en sèrio, eh?”.

Com vius formar part de la Colla Vella?

Per mi la Colla Vella no és una manera de viure, però sí que és un sentiment. No sóc un exemple de casteller clàssic, visc a fora i entre setmana no faig vida a Valls, però t’adones que, quan vas a fer castells, faràs el que puguis perquè sigui la més puntera de totes. Recordo que, quan es va inaugurar el local nou el 1988, van regalar un casset amb la retransmissió del primer quatre de nou del 1981. Un dia m’ho escoltava amb un radiocasset d’aquells d’antes. Per mi no era res especial, era una cosa de curiositat, però em vaig girar i vaig veure que al pare li queien les llàgrimes. Mai l’havia vist així i vaig pensar “això és gran de veritat”. Et fa sentir orgullós de ser de la Colla Vella.

La Colla Vella a la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges de 1900

Immersos com ens trobem en un món casteller que ha adoptat unes dimensions colossals, una fotografia d’un pilar de cinc com la que reproduïm en aquest article ens pot semblar ben poca cosa. Però, per sort o per desgràcia, els castells han passat èpoques fosques que convé no oblidar. Es tracta de l’anomenada decadència castellera, que s’estén des de finals del segle XIX fins ben entrat el segle XX. En aquest període és quan els màxims castells es van anar rebaixant progressivament, primer des dels castells de nou al dos de set i quatre de vuit i, posteriorment, el nivell cau fins als castells bàsics de set… i gràcies!

Però retornant a la fotografia que ens ocupa, cal dir que ens ha fet ballar el cap una bona temporada. L’entorn que s’hi mostra a priori es presenta desconegut i el fet de que s’hi reprodueixi un pilar de cinc ens emmarca l’actuació molt a principis de segle XX o finals de XIX, quan encara es mantenia un cert nivell casteller: cal tenir en compte que en plena decadència castellera aquests pilars de salutació a les autoritats, així com els d’entrada i sortida d’ofici molts cops eren de quatre o, com a mínim, així ho indiquen bona part de les fotografies que ens han arribat fins als nostres dies. Ens trobem davant d’una fotografia que sembla reproduir una festa major tradicional del Camp de Tarragona o del Penedès, amb castells i balls populars, però en un marc gens habitual de les actuacions castelleres conegudes de principis de segle passat. Hem vist fotografies d’aquest tipus i d’aquesta època castellera de Valls, Vilafranca, l’Arboç, Tarragona, el Vendrell… però, i aquesta?

Per altra banda l’entorn i el fet que s’aixequés un pilar de cinc ens feia interpretar que es tractava d’una localitat de certa importància.

No va ser fins que, rellegint el llibre Els castells entre la passió i la historia: articles de la primera època d´or (1851-1889)(1) de Xavier Güell i Cendra, quan de forma casual se’ns va obrir una nova via per ubicar la foto. L’autor, en el capítol titulat “El primer Sitges casteller” indica que es troben documentades a Sitges tres actuacions castelleres abans de l’any 1930, concretament els anys 1884, 1888 i 1900. Segons informa Güell, aquesta darrera actuació, ja en plena decadència castellera, va anar a càrrec de la Colla Vella. I si la foto correspongués a l’actuació de l’any 1900 de la Colla Vella a Sitges?

Doncs efectivament, tenim el gust de reproduir la fotografia més antiga coneguda de castells a Sitges: concretament correspon a un pilar de cinc de salutació a les autoritats aixecat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls per la Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges de l’any 1900. Considerem que es tracta d’un document gràfic totalment inèdit fins a la data, al mateix temps que presenta una bellesa formidable, tot i que el pas dels anys ha anat deteriorant la qualitat de la imatge. El pilar apareix perfecte, esvelt, amb l’enxaneta a l’antiga amb les mans; per sota passen les autoritats amb barrets de copa alta al mateix temps que la moixiganga fa una de les seves figures. Tot plegat una Festa Major en estat pur.

Per a contextualitzar la foto podem dir que aquell 1900 la Colla Vella va ser present a les principals cites castelleres de l’any: per Sant Joan a Valls(2) anunciada com a “Colla de Xiquets de Rabassó”, al Vendrell(3) per la festa major de Santa Anna, a l’Arboç(4), a Vilafranca(5) per Sant Fèlix, a Tarragona per Santa Tecla(6) i a Reus(7) per Misericòrdia. Si bé és cert que com a mínim al Vendrell i a Vilafranca va compartir plaça amb la Colla Nova, la presència de la Colla Vella en totes les diades de màxim nivell d’aquell any evidencia que era la colla que marcava la pauta castellera del moment, ja que per altra banda aconseguia portar el quatre de vuit i el dos de set amb certa regularitat a les diades de màxima exigència dels primers anys del segle XX.

 

Xavier Cabré Puig

 

NOTES

(1) Xavier Güell i Cendra Els castells entre la passió i la historia: articles de la primera època d´or (1851-1889)

(2) El Provenir, 23 de juny de 1900.

(3) Pere Ferrando i Romeu Més dades sobre la presència castellera al Vendrell.

(4) Pere Ferrando i Romeu Castells a l´Arboç. Recull fotogràfic 1887-1935.

(5) Eloi Miralles i Figueras Castellers de Vilafranca; Precedents: Valencians i Xiquets; Primera època: 1948-1956

(6) El Progeso Vallense, 23 de setembre de 1900.

(7) Correo de Tortosa, 20 d’octubre de 1900.

 

El polèmic 3 de 7 per baix del Concurs de Can Jorba de 1966

En l’actualitat és molt difícil que cap castell quedi en qüestió de si està carregat o no per falta d’imatges o vídeos, ja que l’accés a les càmeres no és el mateix que a mitjans del segle XX, i ja no parlem de més antigament. Aquest fet ens ha portat de corcó durant 48 anys en un castell concret i, per fi!, hem aconseguit trobar la imatge que ens dóna la raó i que feia temps que cercàvem per diferents arxius i publicacions.

Els tres concursos de Can Jorba, organitzats pels grans magatzems Jorba-Preciados de Barcelona entre 1964 i 1966, van suposar un revulsiu per al fet casteller en una època en què a penes es veia el quatre de vuit. Les tres edicions van ser guanyades per la Colla Vella dels Xiquets de Valls en pugna amb els Nens del Vendrell, i la tercera no va estar mancada d’emoció ni de polèmica, com es recordava en un article de diaricasteller.cat el passat 1 d’abril.

El tercer Gran Trofeu Jorba-Preciados (aquest era el nom oficial) es va celebrar el 25 de setembre de 1966 a l’Avinguda del Portal de l’Àngel de Barcelona. Era ben sabut que la Colla Vella i els Nens es disputarien la primera posició, ja que eren les dues úniques colles que es podien plantejar el carro gros. El sorteig va fer que els vallencs fossin els últims a actuar en un certamen de quatre rondes, les tres primeres de les quals amb dret a una repetició.

En les tres primeres rondes, les dues colles van sumar els mateixos castells: quatre de vuit i dos de set carregats i tres de set aixecat per baix descarregat. Però els penedesencs patien una penalització per haver desmuntat un peu del dos de set.

Al final de la tercera ronda, doncs, els vallencs estaven en primera posició. No obstant, des de les files dels Nens del Vendrell, es va demanar que es desqualifiqués l’últim castell de la Colla Vella, el tres de set per baix, sota l’argument que els daus subjectaven un segon per l’aixella. La construcció va quedar mal ajustada d’alçades, perquè dos baixos es van intercanviar de posició per error: el baix més alt es va col·locar sota el segon més alt i el baix més petit sota el segon més petit, fent que un pilar quedés molt elevat i un altre molt enfonsat. Però els vallencs es van defensar dient que, malgrat les diferències d’alçades, el castell estava ben aixecat i que, en el moment de l’aleta, cap segon estava agafat per l’aixella. El Jurat es trobava davant del castell i, després de la deguda deliberació, el va considerar correcte.

Tot i quedar per darrere en la classificació, els Nens van renunciar a fer cap castell en la quarta ronda. Molesta per les acusacions sobre el tres de set per baix, la Colla Vella va anunciar el que aleshores era el sostre dels castells: el tres de vuit.  Cal tenir en compte que, en aquell moment, només s’havia descarregat un cop en tot el segle XX (el 1951 justament pels Nens del Vendrell) i feia nou anys que ningú no el provava.

El castell va pujar nerviós, però es va carregar bé, per acabar trencant-se, amb l’enxaneta ja fora, entre l’eufòria dels castellers rosats i dels espectadors. Per tant, el polèmic tres de set per sota no computava. Els Nens del Vendrell van continuar protestant i es van negar a recollir el trofeu del segon lloc.

Malgrat no influir en la puntuació final, el tres de set per baix de la Colla Vella va romandre com un dels castells més controvertits dels anys 60. Entre els estudiosos sempre va planar el dubte de quina de les dues colles tenia raó i, en alguns casos, es va donar per bona la versió dels penedesencs. Sense anar més lluny, en un article a la versió digital de la revista Castells el passat 5 d’abril, l’historiador vendrellenc Pere Ferrando encara afirmava que un segon estava agafat per sota els braços.

Finalment, i després de més de 48 anys, s’ha descobert una fotografia del senyor Salvador Montserrat Güibas, natural de Valls. Gràcies al seu fill, el senyor Salvador Montserrat Ribas, resident a Sabadell, qui ens l’ha proporcionada, s’hi veu clarament que, quan es corona el castell, no hi ha cap mà sota l’aixella dels segons, com bé va observar el Jurat i com sempre van afirmar els tres daus que hi anaven: Jaume Viñas Vila, Julián Trujillo Espinosa “Julián de ca l’Amada” i Francesc Piñas Brucart.

Aquesta fotografia que publiquem a l’inici és un testimoni contundent i que ens reafirma la raó d’un castell que, a pesar de tot, sempre havia quedat dubtós, ja que la filmació de la jornada no en mostra el moment de l’aleta.

 

 

Trobada una nova foto del 2 de 8 amb folre del Concurs de 1970.

Referent al Concurs de Castells de l’any 1970 se n’ha escrit, reescrit, discutit, interpretat i fins i tot se l’ha utilitzat per construir hipòtesis sobre renaixences dinàstiques… Però avui, en ser setmana de Concurs, ens referirem als tangibles, allò material que ens queda de cada edició. És evident que la memòria vicària de cadascú, com un aprenentatge que tenim respecte a un fet que no hem viscut (la majoria de nosaltres) sinó que heretat, fa que tinguem present el què i el com va succeir en aquell 1970 o en qualsevol concurs o diada castellera. Però si a més de transmissió oral o escrita en podem gaudir d’imatges, doncs molt millor. I aquesta és la feina de l’Arxiu.

Foto 1

Aquell Concurs, celebrat el 27 de setembre de 1970, el podem considerar el primer gran Concurs de Castells mediàtic, gràcies a la repercussió que va generar la disputa del primer lloc entre la Colla Vella i els Nens del Vendrell que finalment s’emportaren la victòria, i als avenços tecnològics de l’època que permeteren poder deixar-nos un pòsit en imatges fotogràfiques i audiovisuals força remarcable. Pòsit que en tots els que ens interessem en allò què va passar i ens submergim en la història de la nostra dèria castellera, ens fa estar sempre alerta d’aquella peça, imatge, pel·lícula o retall de diari que encara no tenim identificat i si pot ser, volem tindre en propietat (En aquest cas de l’Arxiu de la Colla Vella.)

Foto 2

Aquest fet és el que ens va succeir fa uns quinze dies: En una botiga d’elements de segona mà vaig veure un quadre, bé un quadre… Un tros de fusta amb una imatge del 2 de 8 amb folre carregat el 1970 impresa sobre cartró, clavada amb uns claus dignes de crucificació i que va despertar en mi el radar que quan portes força anys barallan-te en imatges de castells amb blanc i negre, sempre està alerta. Ràpidament vaig buscar en el meu disc dur mental i evidentment aquella foto no la teníem, estava seguríssim que d’aquell primer 2 de 8 folrat carregat del segle XX, només en teníem dues fotos: la imatge més coneguda (foto 1) i una imatge llunyana en color (foto 2) Però el perfil, tal com ens mostrava aquella foto massacrada per quatre claus, no el tenia detectat. (En cap moment crec que sigui una foto inèdita, ja que n’estic segur que n’hi ha d’altres còpies, però nosaltres no la teníem)

Foto 3

I així va ser, una confirmació ràpida a la carpeta de fotos de 1970 a l’arxiu del segon pis del local i deprés de pagar els 5 euros que em van demanar i haver-me de quedar un marc de fusta que encara no n’he trobat utilitat i alliberar la pobra imatge de les quatre tatxes incrustades, la foto ja descansa a la carpeta de 1970 de l’Arxiu de la Colla Vella amb les seves dues coetànies, engrandint una mica més la nostra memòria com a col·lectiu que som i el nostre pòsit de tangibles que segur els nostres venidors agrairan poder consultar.

Pep Roig

Hem de mirar la tendència a l’alça de la Colla: ara anem a més

Vam parlar amb el Manel Urbano al mes de juliol. Amb la perspectiva de dos mesos, tornem a preguntar-li com veu la Colla i com creu que encarem el tram final de la temporada després de moltes setmanes de feina fosca, decepcions i alegries.

 

Després d’aquests mesos i de les diverses lesions al tronc, com has vist la Colla des de Sant Joan fins ara?

Bé. Ha sigut un tràngol, perquè vam acabar amb un Sant Joan molt maco i amb unes expectatives molt grans de com anava la Colla i llavors perdem aquests dos punts. En números no es nota, però moralment a la Colla la toca una mica. Són castellers estimats, que hi són sempre, i fa ràbia. Però els resultats no baixen gaire i hem anat igualant o superant les marques, excepte el dia d’Altafulla, quan fem una passa enrere obligats, perquè amb una setmana era difícil d’arreglar. A partir d’aquí la Colla hem anat tirant endavant a poc a poc i, fins que torna el Llàtzer (Magrinyà) una setmana abans de Sant Fèlix, la progressió és prou bona. És difícil de saber, però m’agradaria veure què haurien fet altres colles si els hagués passat el que ens ha passat a nosaltres. Per sort, teníem feina feta anteriorment i castellers assajats, perquè dilluns, dimecres i divendres dóna per molt. Si no hagués sigut per això, en altres èpoques la Colla hagués fet una baixada de nivell enorme.

 

Foto: David Oliete

 

Quins encerts i quines errades hem tingut des de Sant Joan?

Segurament el que no hem fet bé és trobar el cinc, però és que al principi de temporada el vam fer d’una manera, el tornem a canviar després i al final l’hem de tornar a canviar per tercer cop. És difícil, sabem que hi ha colles que per assolir el cinc de nou han estat molt de temps a trobar l’alineació bona. En un any canviant-lo tantes vegades no hem tingut la sort o l’encert de trobar les persones adequades, dintre del que teníem.

La nota positiva seria aguantar el nivell en cada sortida malgrat tot el que ens ha passat i esperar el pilar per treure’n rendiment com hem fet. L’encert seria la paciència amb el pilar i mantenir el nivell.

 

Amb les lesions hi va haver canvis de plans. S’han dut a terme?

Sí, excepte amb el cinc de nou. Quan tenim les lesions del Llàtzer i el Pol (Ferrando), l’única porta que veia per passar del tres de nou era el cinc. No teníem pilar, perquè la dificultat de trobar un terç és molt alta, i per tant quedava encara més lluny pensar en el pilar de vuit o el quatre amb el pilar. I vam perdre un pis sencer del dos de nou. Llavors vam ficar els esforços a fer el cinc de nou, compartits amb el fet d’haver de fer el tres de nou, que també tenia molts canvis. És un temps que, en altres circumstàncies, no haguéssim dedicat a això, sinó a coses superiors i ara segurament estaríem una mica més endavant del que estem. No em puc queixar d’on estem, però sí que haguéssim tingut més temps per preparar el tres de deu o els castells amb el pilar.

 

Santa Úrsula o Concurs?

Dos diades de límit. Segurament arribarem millor a Santa Úrsula que al Concurs, perquè hi ha un mes més. Dintre de com ha anat a la Colla els veig amb optimisme, perquè no pensava arribar-hi amb el que hi arribem. Des de fora probablement es veu tot més fàcil, però de dins han sigut molt complicats, aquests dos mesos. Trobar solucions bones és complicat, perquè no és com trobar solucions a un cinc de vuit o un quatre de vuit amb el pilar, són castells molt grossos. Ens ha fet que haguem de comptar molt amb l’experiència que portem del tres de deu, que ens ha d’ajudar moltíssim, i amb les peces recuperades ens quedarà tancar-nos a l’assaig i treballar i treballar. No ens adonem del moment en què estem i portem unes sinèrgies que sembla que tot és poc, però quan acabi la temporada, ens assentem al sofà de casa i repassem què hem fet, diria que des que sóc cap de Colla és la millor temporada. I encara falten les dues diades més grosses. El nivell de la Colla és molt alt, però no hem de perdre la humilitat. Fem assajos que fa uns anys haguéssim anat tots a dormir amb una gran joia i ara els trobem normals. Arribem de forma ascendent i tots hem après una mica alguna lliçó d’aquest any: a valorar el que tenim, que no sempre tenim la raó absoluta, que hi ha coses en què creiem molt i no surten, altres que no ens creiem i surten… En els castells no sempre dos més dos fan quatre i ara hem de mirar la tendència, que és a l’alça i anem a més. Ara toca acabar de treballar: tenim els castells que hem de fer i veig la Colla molt animada. Hem perdut el fre que portàvem i tenim tanta qualitat com altres, encara que potser una mica menys d’experiència en alguns castells.

 

Foto: David Oliete

Després d’un estiu amb moltíssimes actuacions, arribem al setembre i a l’octubre amb poques diades, tot i que molt dures. T’agrada aquesta manera de planificar la temporada?

Portem un munt de caps de setmana sense fer festa i aquests dies quasi no en tenim, excepte un, perquè aprofitem per fer assajos especials. Ara toca això. Ens hauria agradat tenir alguna actuació després del Concurs, però vam preferir deixar un cap de setmana lliure. Haurien hagut de ser actuacions a prop i amb nivell alt. Està bé com ho tenim.

 

Com veus les altres colles pel Concurs?

Repeteixo el que he dit tot l’any: veig els Castellers de Vilafranca una passa gran pel davant, i les altres colles haurem de treballar. El podi està car, perquè a poc que fallis pots anar molt enrere. Si vas al Concurs a assegurar una posició és molt més fàcil que anar-hi a plantar cara. L’estratègia comptarà molt, però les cartes també estan molt marcades. La Colla hi ha d’anar a fer la seva actuació, que ens permeti competir-lo. Alguns diran que és millor quedar tercer que quart, i sí, evidentment, però hem d’anar a competir-lo fins on puguem amb els castells que portem assajats. Hem de ser molt forts mentalment i anar al màxim ronda a ronda. La moral no ens pot baixar per detalls o si se’ns gira en algun moment, perquè llavors costa molt remuntar-ho.

 

Tens clar el teu futur?

No vull decidir res. I ho he fet així cada any. No em plantejo què faré l’any següent, perquè no vull prendre decisions sabent si hi seré o no. No vull decidir res condicionat per la temporada que ve, i tal i com ha anat l’any tampoc he tingut temps de pensar-m’ho. Acabem la temporada i això és una cosa bastant secundària.

Foto: David Oliete

Santa Tecla 1901: tres colles de Xiquets de Valls i anunci de castell de nou

Just iniciat el segle XX i en plena decadència castellera, ens topem amb una diada en la qual hi concorren dues circumstàncies atípiques i molt excepcionals donat el context casteller del moment. Per una banda, la presència de les tres colles dels Xiquets de Valls i, per l’altra, un anunci de castell nou totalment extemporani.  Estem parlant de la diada de Santa Tecla, a Tarragona, el 1901. A continuació ens proposem comentar un recull de dades i documents per tal d’aportar una mica de llum a una diada tan especial.

La presència dels Xiquets de Valls es va començar a gestar a mitjans d’agost. Al Diario de Tarragona del 21 d’agost de 1901 hi trobem: “Comision de festejos … Designóse a los concejales Sres. Teixidó y Juval para que contraten las collas dels Xiquets de Valls y hagan lo oportuno a fin de que concurran a las fiestas danzas del país, concediendo a las mismas premios en metálico”. A partir d’aquí, doncs, devien iniciar-se els primers contactes entre l’organització i els representants de les colles. Unes negociacions que, com veurem, no foren gens fàcils. De fet, trobem una primera referència en el diari La Opinión del dia 6 de setembre: “Fiestas de Santa Tecla. Ante la comisión de festejos fueron llamados ayer (dia 5) los representantes de las collas dels Xiquets de Valls para formalizar la contrata”.

MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fons FRANCESC FRANCIN

 

Si seguim el fil dels moviments que va fer la Comissió de festes tarragonina, ens trobem amb una carta datada el 6 de setembre de 1901 (suposem que escrita a Valls, ja que porta el membret del Club Velocipedista de Valls) i que transcrivim literalment: “ 6 Septbre 1901. Primo Anselmo: El dador de la presente es el Cap de Colla de la verdadera colla vella con quien puedes entenderte y te detallará sobre todo lo que me preguntas. Quedas complacido y manda con gusto a tu primo. Alberto”. Arribats en aquest punt hem de convenir que la paraula “dador” és sinònim de portador i per tant tot ens fa pensar que l’Isidre Tondo se’n va a anar cap a Tarragona, emparat per aquesta carta de presentació, per tal de tractar la contractació de la Colla Vella. Tot i així una lectura més detallada de l’escrit (“…te detellará sobre todo lo que me preguntas…”) ens permet intuir que, des de la Comissió de festes, s’havien fet gestions amb un contacte a Valls (el signant de la carta, anomenat “Alberto”) per tal d’aclarir alguns dubtes que havien sorgit entorn de la contractació de les colles, probablement després la trobada amb els representants de les colles de la vigília, dia 5.

MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fons FRANCESC FRANCIN

MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fons FRANCESC FRANCIN

L’endemà, dia 7, trobem que es va reunir de nou la comissió passant a tractar, entre d’altres, el tema de la contractació dels Xiquets de Valls. Transcrivim de l’acta: “Se da cuenta de haber comparecido Isidro Tondo y Ballard, Cap de Colla de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, el cual acepta las condiciones que impone el Ayuntamiento, y por lo que respecta al precio y demás delega a su representante en esta Manuel Veciana (Calle de la Cebadería)”. Per tant, el Rabassó, amb la carta sota del braç i sense perdre ni un sol instant, el mateix dia 7 va fer cap a Tarragona per tractar les condicions “castelleres” i no pas les econòmiques. De fet, les condicions que imposava l’Ajuntament eren el quatre de vuit i el tres de set.

MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fons FRANCESC FRANCIN

 

Si continuem llegint l’acta de la comissió de festes del mateix dia ens trobem amb una sorpresa quan diu “Ultimamente ha comparecido Magín Guinovart y LLopí (San Lorenzo – 9 –Bajos), representante en esta de la Colla del Escolá el cual, para el caso de que el Ayuntamiento se decida a contratar la Colla, se compromete a traer, por la cantidad de seiscientas pesetas, treinta hombres, con tres grallas vellas y tres tambores; a aceptar las condiciones que el Ayuntamiento exige; a levantar el Castell de quatre de set; el espadat de cinch y los tres pilans de set, acordando la Comisión estudiar esta proposición y contestarle oportunamente”.  Per tant, apareix en escena la Colla de l’Escolà a iniciativa d’aquesta mateixa colla i sense que la Comissió de festes hagués iniciat els contactes (de fet, l’encàrrec, com veurem més endavant, era per contractar les colles Nova i Vella). I en aquest punt potser podem entendre alguns dels dubtes de la comissió i que motivaren la petició d’aclariments al contacte de Valls, l’anomenat “Alberto”. De fet, és del tot simptomàtic el redactat de la carta del dia 6 de setembre quan diu“…El dador de la presente es el Cap de Colla de la verdadera colla vella…”. Podem entendre que l’adjectiu “verdadera” està encaminat a esvair els dubtes que podien existir en el si de la comissió de festes respecte a la Colla de l’Escolà (colla creada el 1895 per Anton Fàbregas, anomenat l’Escolà, a partir d’una escissió de la Colla Vella).

 

MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fotografia de PAUL VENTURA

Els contactes es succeïen i l’endemà, dia 8 de setembre, el representant de la Colla Vella a Tarragona i autoritzat pel Cap de Colla per tal de tractar el tema econòmic, Manuel Veciana, ja ha visitat el membre de la comissió de festes, Sr. Baldomero  Baró, per tal de fer-li saber les condicions de la Colla Vella. Transcrivim el report que el Sr. Baró fa a un altre membre de la comissió: “Tarragona 8 de Sepbre de 1901. Amich Ruiz: Tinch de marxar a fora de la Ciutat per lo tan te participo que la Colla Vella en les condicions que están estipuladas volen 120$ y la entrada de 2 cargas de vi y 2 de ayguarden. La determinació o resolució que prengue en tot estare conforme participo als companys de Comisio. Ton amich. Baro.” Ara ja tenim les cartes sobre la taula, 120 duros (600 pessetes) i vi i aiguardent en abundància. De fet, en molta abundància, ja que si tenim en compte que un carga equival a 120 litres i que la Colla Vella devia desplaçar uns 45 castellers a Tarragona durant els tres dies de la festa major (com veurem més endavant, una de les colles tenia estipulat per contracte el desplaçament de 46 castellers) surt gairebé a dos litres de vi i d’aiguardent per casteller i dia. Probablement, però, calia repartir-ho també entre els simpatitzants locals com a incentiu i premi a la seva col·laboració.

 

Si fem un petit salt de tres dies, ens plantem a la reunió de la comissió de festes de l’11 de setembre. Les condicions exigides per la Colla Vella porten cua i la comissió es planta. En l’acta de la reunió llegim: “Comparece de nuevo Manuel Veciana Llort, representante de la Colla Vella, manifestando que insiste en sus pretensiones, y en consecuencia no siendo estas las mismas de la Colla Nova, se acuerda prescindir de su contrata, y extender la correspondiente con el representante de esta última.” Per tant, tenim l’acord amb la Colla Nova enllestit al mateix temps que la Colla Vella descartada per motius econòmics. L’oferta municipal i acceptada per la Colla Nova era de 550 pessetes i l’obligació de fer el quatre de vuit i el tres de set. La Colla Vella es mantenia en la petició de 600 pessetes i subministrament de vi i aiguardent.

A partir d’aquí, i vist el fracàs de les negociacions amb la Colla Vella, és quan la comissió, per tal de tenir dues colles a l’actuació del dia de Santa Tecla, pren en consideració estudiar l’oferta de la Colla de l’Escolà. Finalment, es tanca també la participació de la Colla de l’Escolà en els mateixos termes castellers i econòmics que la Colla Nova. Llegim al Diario del Comercio del dia 17 de setembre de 1901: “Ayer noche quedó contratada la colla dels Xiquets de Valls del Escolà, siendo por lo tanto dos collas las que concurriran a las próximas fiestas”.

Amb els acords tancats, el dia 17 de setembre, es signen els respectius contractes amb idèntiques clàusules (550 pessetes i obligació de fer el quatre de vuit i el tres de set). Especialment remarcable és el fet que la colla de l’Escolà accepta l’obligació de fer el quatre de vuit, quan la seva proposta inicial era de fer el quatre de set. Transcrivim el primer paràgraf del contracte corresponent a la Colla de l´Escolà: “Los abajo firmantes individuos de la Comisión de festejos del Excmo Ayuntamiento de Tarragona, comisionados para contratar las collas Nova y Vella de los Xiquets de Valls con motivo de las próximas fiestas de Santa Tecla”. Aquesta capçalera, que és idèntica a la del contracte de la Colla Nova i que després també es repeteix en el contracte que finalment acaba signant la Colla Vella, ens deixa ben clar que inicialment l’encàrrec pels membres de la comissió era contractar a les colles Nova i Vella i  que l’entrada en el cartell de la diada de la Colla de l’Escolà es deu a les exigències econòmiques de la Colla Vella.

Segurament, el fet de quedar fora de la diada i veure que el “seu” lloc era ocupat per la Colla de l’Escolà, va provocar un darrer moviment a la desesperada per part de la Colla Vella durant el dia 18. Va renunciar a les seves exigències i es va avenir a les condicions generals imposades per la Comissió a les altres dues colles. Finalment el dia 19 de setembre es signa el contracte, també idèntic al de les altres dues colles. Ho recull el Diario del Comercio del mateix dia 19: “Los aficionados a los Xiquets de Valls están de enhorabuena. Anoche quedó contratada la Colla Vella y como ya se había firmado el contrato con la Colla Nova y la Colla del Escolá, seran tres las Collas dispuestas a hacer un verdadero tour de forcé, pues la Colla Vella, según tenemos entendido, probará el tres de nou.” I aquí ens apareix un nova sorpresa, un anunci de castell de nou en plena decadència, un anunci del qual, fins ara, nosaltres no érem coneixedors. Teníem documentats a la premsa de l’època anuncis del castell de nou, sempre per part de la Colla Vella, els anys 1899 a Tarragona també per Santa Tecla, el 1900 a Vilafranca i el 1903 a l’Arboç, a part del quatre de nou descarregat el 1893 per la Colla Vella al Vendrell i localitzat a la premsa fa tres anys per l’estudiós Xavier Güell.

Si revisem les dates dels darrers anuncis dels castells de nou (1899, 1900, 1901 i 1903), no deixa de ser curiós que en un període de cinc anys a cavall dels segles XIX i XX trobem quatre anuncis de castell de nou. Potser alguns dels castellers de les grans gestes dels anys 80 del segle XIX encara es veien amb forces de tornar-hi, i així ho transmetien als afeccionats i als organitzadors de les festes majors. Després s’acabaven imposant les limitacions i la realitat, però l’esperit casteller els feia somniar encara amb els castells de nou. El que sembla clar és que, per Santa Tecla de 1901, el castell de nou no es va provar, i així ho acrediten tant el contracte signat, en què el límit casteller era el quatre de vuit, com la crònica de la diada que podem llegir al Diario del Comercio del 28 de setembre de 1901: “… los típicos Castells fueronle desde luego antipáticos a la Comisión, según malas lenguas, porque estaban empeñados algunos de sus individuos en que no figurase en los programas y carteles ni una sola frase de la lengua de nuestra patria chica. Así es que anduvieron regateando al céntimo, como vulgarmente se dice. Resultado de ello fue que la colla nova, obligada por las economías que se le impusieron, viniera a Tarragona con escasos elementos y no ejecutaran sus trabajos con la intrepidez y seguridad de otras veces. Con ella nos hubiéramos contentado, esponiéndonos al ridículo de los forasteros, a no haber sido por los esfuerzos de los concejales Sres. Sans, Garcia Buesca y Cañellas, que consiguieron que fuera contratada la colla vella, que fue la que levantó más atrevidas torres con la pericia que le es característica. Escusado es decir que la dirección de este número fue desastrosa: encargada al Sr. Teixidó, este se tumbó a la bartola y no hizo absolutamente nada, sin duda porque comprendió que iba lo carro per lo pedregal, ya que sus compañeros de comisión le ataron las manos y le inutilizaron por completo y le espusieron a las censuras del vecindario en general, marcándole la cantidad que debía invertir en el número del programa referido. Si el Sr. Teixidó no fuera tan resignado, no calzara los grados de mansedumbre que todos conocemos, lo que debió hacer era presentar la dimisión de su cargo, pero él es así y hay que dejarlo.”

És obvi que aquesta no és una crònica castellera, sinó més aviat una crítica política, però tot i així ens serveix per acreditar que fou la Colla Vella qui va fer els millors castells al mateix temps que resulta evident que, el fet de que la Colla Nova es presentés a Tarragona amb pocs castellers no es deu al preu pactat tal i com diu la crònica, ja que aquest era el mateix per les tres colles, sinó a la situació del moment de la colla. Incidint amb el nombre de castellers que conformaren les colles en aquesta diada, trobem que únicament en el contracte de la Colla de l’Escolà s’estipula que hi assistirà amb 46 homes. Els contractes de la Colla Vella i de la Colla Nova no fixen una quantitat concreta sinó que requereixen els necessaris per fer el quatre de vuit i el tres de set.

De la crònica del Diario del Comercio ens crida també l’atenció que no es fa esment de la participació de la Colla de l’Escolà, tot i que el rebut de pagament de l’actuació a favor d’aquesta colla i la liquidació de despeses de la festa, documents ambdós que hem pogut revisar, acrediten sense cap mena de dubte la seva participació. Probablement es degui al fet que el redactor tingué dificultats per identificar les colles.

 

MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA/CDOCA/Fotografia de PAUL VENTURA

Finalment, i per acabar de tancar el cercle, hem de fer un cop d’ull a les imatges que d’aquesta diada ens han arribat fins als nostres dies i que son un total de tres. Nosaltres en reproduïm dues: una capta un quatre de vuit en el moment de l’entrada dels quints i l’altra ens mostra dos quatres de vuit simultanis, un amb l’enxaneta encavalcat i l’altre entrant quints. Per tant, tenim com a mínim tres intents de quatre de vuit. El que ja no tenim tan clar és que corresponguin un a cadascuna de les colles contractades (recordem l’obligació contractual d’intentar aquest castell). Si com a divertiment fem un anàlisi entretingut de les dues fotografies podrem intuir, potser equivocadament, que el pilar que està d’esquena a la plaça tant en la foto que ens mostra un sol castell com en el quatre de vuit que està a primer pla de l’altra foto, està composat pels mateixos castellers: pantalons foscos del segon i una faixa estreta, el terç amb camisa fosca i treballant amb els braços amunt ja que queda més baix, un quart amb una faixa molt reduïda i un quint més gran que el quart amb el que sembla un mocador lligat a la faixa i amb calcilles. El quint de l’esquerra, per la faixa, també sembla el mateix en les dues fotografies. A partir de les fotografies i sense poder treure gaires conclusions més, podem dir que com a mínim dues colles intentaren el quatre de vuit i potser una d’elles ho feu dos cops.

De moment això és el que sabem de la diada de Santa Tecla de 1901, una diada que ens ha permès conèixer una mica més del mon casteller del moment. Hem vist com les colles tenien representants a les principals places castellers i eren capaces de mantenir una negociació dia a dia durant gairebé una setmana. Hem vist també com a partir de la voluntat de la comissió de portar dues colles dels Xiquets de Valls acaben actuant-hi tres colles gràcies a les estratègies seguides per aquestes. Els castells i els castellers són així.

Xavier Cabré

Entrevista a Manel Urbano: “En dos mesos, la Colla hauria d’estar al mateix punt on estaria si no tingués lesionats”

Manel Urbano Cap de Colla

Manel Urbano Cap de Colla

Parlem amb el nostre cap de Colla, Manel Urbano, per tal de recapitular el que hem fet en el primer tram de temporada i per avançar cap on anirà la Colla en les properes setmanes.

 

Quin balanç fas de la temporada fins a Sant Joan?

Fins a Sant Joan, fantàstic,ha sigut quasi perfecte. Tant a nivell dels castells, com de canalla, com de l’ambient de la Colla. La Colla ha arrencat la temporada amb moltes ganes i s’ha notat als assajos, que han sigut molt positius. Assajar d’aquesta manera jo no ho recordo mai. Ja no es tracta només del que vam fer el dia de Sant Joan, i això que el pilar de vuit no el vam poder fer. Veig la Colla amb moltíssimes ganes de fer castells i de demostrar el que és.

I les diades de la Festa Major?

Tots en tenim el record, per molt que ho expliquem. És xulo, és voler fer més que l’altra colla i amb totes les conseqüències. El dia de Completes ja vam fer el primer castell de nou. Quatre castells de nou per Sant Joan no sé si s’havia fet mai, i a part com de bé s’havien fet. Llàstima de no poder descarregar el dos de nou. Tota l’actuació va ser molt positiva, potser va haver-hi els castells una mica nerviosos el dia de Completes, per això dels castells conjunts i que és la Festa Major. És molt maco per l’espectador, però fer castells conjunts és difícils. Seria més fàcil si féssim castells més petits, de vuit, però toca anar més fort.

Hem tingut dues baixes importants a terços de castell de vuit, que ja vas dir que ens farien canviar els plans més immediats. Com hem d’encarar el juliol i l’agost?

El més de juliol ens ha de servir per treballar molt. Hem d’acabar d’aclarir el tres de nou, malgrat que en el quatre de nou hi ha molt pocs canvis.Cal treballar amb el cinc de nou, el dos de nou i anar fent. No sé si podrem arribar a aconseguir la fita de l’any passat per la Firagost, és bastant difícil que puguem arribar a aquell punt, però si no és llavors, que sigui a la Bisbal o, si no, al Catllar o l’Arboç. El que no podem deixar de fer és assajar-ho. Els assajos segur que seran iguals que els de l’any passat i la Colla és la que entenc que ha de respondre, perquè les dificultats ens han d’ajudar a treure més el geni.

2 de 8 amb folre descarregat a Altafulla

Els ànims d’alguns castellers han baixat. Què els diries?

Ja ens hem llepat prou les ferides i ja ha passat el moment de lamentar-nos. Ara toca buscar solucions d’aquí a final de temporada. Tothom qui ve a la Colla sap que hi haurà dificultats al llarg de la temporada, no serà la primera ni l’última vegada. D’aquí uns dos mesos tindrem el Llàtzer (Magrinyà) segurament recuperat i el Pol (Ferrando) el perdrem per més temps, però hi ha molts altres castellers que estan treballant. No ens hauria d’afectar. A dos mesos vista, la Colla hauria d’estar al mateix punt que estaria tenint ara aquests dos castellers. I hi serà. Segurament el pilar i els castells amb el pilar els haurem de deixar una mica més de banda de moment, però a la Colla Vella hi ha prou qualitat per fer grans castells sense ells dos. A més, no hem de deixar de preparar el tres de deu pel Concurs. La moral baixa perquè ho teníem tot molt ben encarat i era molt bonic veure com anàvem, però toca treballar i buscar altres persones.

Com veus el futur del pilar?

El pilar el continuarem treballant. És difícil que, amb una persona que encara no ha fet el de sis, puguem pensar ara mateix en alguna cosa superior, però el Jordi (Rubio) ho fa molt bé. Aquí està la clau. Per sort o per desgràcia, a nosaltres no ens vénen pilaners de fora a fer els castells. Treballem amb la gent de casa, i quan dic que som diferents ho dic per això: nosaltres ho fem d’aquí i així ens costa una mica més, però, quan surt, la satisfacció és doble.

L’objectiu principal de la temporada ha de ser el Concurs o Santa Úrsula?

En teoria, els dos. Estava molt esperançat amb el Concurs, el veia molt ben encaminat i, de fet, encara l’hi veig, però és veritat que ens tocarà fer molta feina a l’assaig. Es tractarà que dintre de l’assaig farem una sèrie de proves que no es veuran immediatament. Hi haurà una Colla Vella assajant i una altra de diferent que anirà per les places. No ho veig impossible.

Enguany vam fer el nostre primer set de set. Tornarem a provar aquesta estructura?

A mi no m’agrada gens, aquest castell, però sí que és veritat que fer el set dóna oportunitats – i ara ens anirien molt bé – per rodar molts castellers. A vegades no arribem al nou, perquè fer el nou té una dificultat enormement més gran i a l’hora de lligar-lo esnecessita moltíssima més gent, i, en canvi, amb el set la idea era tenir-lo per donar castells de vuit a persones que normalment no pugen tant. La Colla ara té un nivell molt alt, amb molts castells de nou i de gran dificultat, llavors aquelles sortides de tres i quatre de vuit, que fa uns anys eren de tres i quatre de set, avui ja no existeixen. No tenim dies per donar castells a castellers que fa molt que assagen. No el descarto.

Acabem d’introduir un tercer assaig general, els dilluns. Tindrà continuïtat?

Sí, de moment el de dilluns serà voluntari. La Colla decidirà si s’han de fer castells de sis, de set o de vuit. El dimecres i el divendres són obligatoris, però el dilluns servirà per medir les ganes de la Colla, per les persones que puguin venir. De moment ha anat molt bé i em va agradar. A més a més, és una oportunitat per als que tenen més ganes de fer castells.

Quin és, per a tu, el castell més difícil?

Està clar que quan parlem de dificultats, en parlem de moltes. Al cap sempre hi havia tingut els castells en què, com a casteller, sempre havia hagut de donar més, que són el tres de vuit aixecat per baix i el dos de vuit sense folre. Personalment, són en els que havia anat més al límit físicament.  Però quan t’ho mires amb perspectiva de cap de Colla, la dificultat varia, perquè arribar a compaginar el que vam fer l’any passat és complicadíssim. Ara mateix no sabria dir quin és el castell més difícil. Tres de deu, dos de vuit net, quatre de nou net… per aquí estarien, tot i que tenen dificultats diferents: en un cas com a entitat arribar-te a plantejar aquest castell i, en un altre cas, d’assaig i tècnica. Particularment, ara que ja estem a la feina, crec que la Colla Vella ha de fer el tres de deu.

Segueix sent un objectiu, doncs?

Tal com ho tenim, no hem d’afluixar i com a cap de Colla és l’objectiu que em marco. Ara és difícil parlar-ne per tot el que he dit abans, però penso que la Colla l’any passat va fer una passa endavant molt gran i que no en sortís no vol dir res, ni que no surti enguany. Hem de continuar treballant i hi trobarem solucions. Només haurem de canviar una persona respecte de l’any passat. És una feina que hem de fer i l’objectiu del tres de deu ens aporta moltes coses per a altres castells. La Colla ha de continuar amb aquest castell.

Com veus les altres colles?

Hi ha molt de nivell a tot arreu. No hi ha secrets: treballar molt i gent amb moltes ganes. Segurament els Castellers de Vilafranca estan a un nivell una mica superior a tots, però la resta també van molt fortes, i entre Jove de Tarragona, Joves de Valls, Minyons i nosaltres hi haurà guerra. Segueixo sobretot les del Camp de Tarragona. A banda dels resultats, m’agrada mirar com fan els castells i el futur que tenen.

© Colla Vella dels Xiquets de Valls, tots els drets reservats | Avís legal