35 dies de l’estiu de 1881

Som conscients que el fet de publicar aquest article provocarà reaccions contraposades, ja que també som sabedors que toquen directament al moll de l’os d’un dels mites eterns del món casteller. Però també som conscients que la historiografia, entesa com a disciplina científica, es basa en les dades i les fonts, a poder ser escrites, i mai en les interpretacions tendencioses semàntiques que es puguin fer d’aquestes. Per tant, en aquest article simplement pretenem presentar algunes dades que, creiem, són prou rellevants i que formen part d’un conjunt de 35 dies de l’estiu de 1881; més concretament, entre les diades de Sant Magí i Santa Tecla a Tarragona, tot passant per la Festa Major del Catllar. En concret, el que us proposem és fer un repàs de les fonts escrites que han arribat fins als nostres dies i que parlen del quatre de nou net, tot cenyit al període que hem indicat més amunt.

Comencem, doncs, pel Diario de Tarragona, en la seva edició del 21 d´agost de 1881, del qual transcrivim literalment: “Ampliando las noticias que publicamos ayer sobre los festejos celebrados para honrar al glorioso mártir San Magín (…). Las collas de xiquets de Valls portáronse muy bien, sobre todo la antigua ó vieja que levantó en la plaza de las Coles la torre llamada de «cuatre pilans de nou», sin segundos refuerzos, y la conocida por «espadat de set» que sostuvo un paisano nuestro con gran denuedo, además de otras de reconocido mérito. Aquesta referència no és, ni de bon tros, inèdita, ja que, com a mínim, va ser publicada el 17 d´agost de 2014 pel portal diaricasteller.cat, signada per Guillem Bargalló. El que sí que ens sorpren, vist el detall de “sin segundos refuerzos” aportat pel cronista, és que fins a la data ningú ha efectuat un anàlisi del seu contingut o, com mínim, nosaltres no l´hem sabut trobar.

Continuem cronològicament i ens plantem a la diada de la Festa Major del Catllar, a finals d’agost, de la qual recollim la crònica castellera publicada el dia 2 de setembre de 1881 en el diari tarragoní La Opinión i atribuïda a Ramon Roca Vilà: “A la una en punto la colla nova empezó levantando los 3 de á 9 muy bien. En seguida levantó los 4 de á 9 limpios y cuando el anxaneta acababa de llegar á lo alto se derrumbó. Probáronlo nuevamente y volvió otra vez al suelo”. Contràriament al que dèiem de la crònica de Sant Magí, aquesta sí que ha estat interpretada en múltiples ocasions, amb total disparitat de conclusions: què vol dir exactament “acababa de llegar á lo alto”?  Es va coronar o l’enxaneta, malgrat ser a la part superior del castell, no va arribar a traspassar? Cal recordar que, fins ben entrat el segle XX, només es donaven per bons els castells descarregats i, per tant, era indiferent si una construcció queia abans o després de fer-hi l’aleta. Segur que “limpio equival al que avui entenem que és “sense folre”?

Fem un salt ara a les cròniques de la diada de Santa Tecla. Transcrivim del Diario de Tarragona del dia 27 de setembre de 1881: “También lucieron sus habilidades las collas de «xiquets de Valls», entrando en gran competencia y levantando torres de un mérito estraordinario, llevándose la palma la conocida por vieja que levantó la torre de «cuatre pilans de nou» sin refuerzo ni ayuda de ninguna clase, torre que no se había atrevido á levantar hasta la fecha”. Referent a la mateixa diada, La Opinión reporta en la seva edició del 28 de setembre, en una crónica atribuïda de nou a Ramon Roca Vilà: “Muy señor mio: La competencia sostenida en esa ciudad por los Xiquets de Valls ha dado un resultado magnífico. Nunca podía creerse que en el segundo día de la lucha, cuando todos debían estar fatigadisimos, pudieran lograr ni siquiera intentar lo que han practicado”. I continua més avall fent una relació de “las torres de más mérito que se han levantado y son las siguientes:

Colla Nova

3 de á 9 comunes ………..………. 2

3 de á 9 limpios ………….……….1

4 de á 9 comunes ………. ……….1

5 de á 8 limpios ………… ……….1

4 de á 8 con agulla …….……….1

2 de á 8 limpios ……….……….1

3 de á 8 levantados ……………….1

Espedat de á 7 con una sola mano.. 1

Colla Vella.

3 de á 9 comunes ……….……….1

4 de á 9 comunes ……….………. 1

4 de á 9 limpios……….………., 1

5 de á 8 id……….………………. 1

4 de á 8 con agulla ………. ……….1

2 de á 8 limpios ……….………. 1

3 de á 8 levantados ……….1

Espedat de á 7……….………. 1


Tenim, doncs, cròniques castelleres de tres diades diferents en les quals ens apareixen referències, més o menys clares, a la possible execució del quatre de nou net. Probablement, la més coneguda de totes sigui la de La Opinión referent a la diada de Santa Tecla. Considerem que el valor d´aquesta crònica recau en el fet que indica que la Colla Vella va fer tant el “4 de á 9 comunes com el “4 de á 9 limpios” circumstància que manifesta que aquest castell es va fer de dues formes diferents. No obstant això, per a nosaltres és també la crònica més interpretable de totes, en el sentit que els adjectius “limpios” i “comunes”, atribuïts als castells, poden portar a certa confusió.

L’expressió “limpios”, de fet, només és utilitzada pel cronista de La Opinión, Ramon Roca Vilà, tant en la crònica del Catllar com en la de Santa Tecla. Si entenguéssim “limpios” com a equivalent a “net” (és a dir, “sense folre”), en la Santa Tecla de 1881 s’haurien descarregat, a més del quatre de nou sense folre, el tres de nou sense folre i dos cops el dos de vuit sense folre. Hi ha un ampli consens que ni el dos de vuit net ni el tres de nou net no es van aconseguir mai en el segle XIX, mentre que sí que ha arribat, a través d’altres fonts orals i escrites, que es va assolir el quatre de nou sense folre. Sense anar més lluny, el quatre de nou és l’únic d’aquests castells que apareix a la crònica de la mateixa diada del Diario de Tarragona, amb l’afegitó de “sin refuerzo ni ayuda de ninguna classe”. No s’hi esmenta, en canvi, ni el dos de vuit ni el tres de nou.

A més a més, també cal tenir en compte els dos cincs de vuit, igualment acompanyats ambdós per l’adjectiu “limpios”. Vol dir que aquest castell es feia habitualment amb folre i aquell dia el van fer sense? Sembla evident que no, ja que no se’n té constància i, a més, existeix una fotografia d’aquella mateixa època d’un cinc de vuit a Vilafranca fet solament amb pinya. Aleshores, per què es qualifica de “limpios” els dos cincs de vuit? Potser eren sense pinya?

Tot aquest seguit de contradiccions i confusions ens conviden a prendre amb molta cautela l’expressió “limpios” com a sinònim de “sense folre”, ja que, a parer nostre, el significat d’aquesta paraula és massa confús.

Centrem-nos ara en les dues cròniques del Diario de Tarragona. Observem que el redactat referent al quatre de nou és molt similar en les dues festes majors tarragonines. Per Sant Magí, diu: “sobre todo la antigua ó vieja que levantó en la plaza de las Coles la torre llamada de «cuatre pilans de nou», sin segundos refuerzos”. I per Santa Tecla, s’hi escriu: llevándose la palma la conocida por vieja que levantó la torre de «cuatre pilans de nou» sin refuerzo ni ayuda de ninguna clase, torre que no se había atrevido á levantar hasta la fecha”. Apareixen les expressions “sin segundos refuerzos” en un cas i “sin refuerzo ni ayuda de ningua clase” en l’altre.

A hores d´ara, podem dir només que, llegint les dues cròniques del Diario de Tarragona, no sabem veure gairebé cap diferencia entre la descripció del quatre de nou de Sant Magí amb el de Santa Tecla, tot i que ens trobem amb la contradicció que pot suposar la darrera frase de la crònica de Santa Tecla, que descriu el castell com una torre que (la Colla Vella) no se había atrevido á levantar hasta la fecha”. Una frase, de fet, que invalidaria que el quatre de nou de Sant Magí fos realment sense folre, ja que es desprèn que la Colla Vella no l’havia provat mai abans de Santa Tecla.

Un cop vist tot això, també considerem fonamental que la crònica castellera de la diada de Sant Magí es centri únicament en dos castells: per una banda en el pilar de set que va parar un tarragoní (potser l’Esperidió?) i que, per aquest sol fet, el cronista ja el considera digne de menció i, per altra banda, un quatre de nou que es considera noticia perquè fou “sin segundos refuerzos”. Aquests fets diferencials haurien convertit, a criteri del cronista, aquests dos castells en remarcables, ja que, durant aquells anys, tant els castells de nou folrats com els pilars de set eren força abundants.

Llegides les cròniques castelleres, amb les llums i ombres que se’n desprenen, considerem necessari aportar un fragment de la coneguda entrevista a Josep Serra “Pep de Janillo” (casteller que anava a terços del pilar de vuit amb folre i manilles que va descarregar la Colla Vella a Altafulla per Sant Martí de 1878), publicada l´any 1936 per la revista Catalunya, editada per catalans residents a Buenos Aires, i reproduïda en l’edició del dia 16 de maig d´aquell mateix any de La Crònica de Valls. Li pregunten: “Recordeu altres castells d’anomenada?”. I el Janillo respon: “Prou. A Tarragona, un any, per Sant Magí, els quatre de nou, nets, sense crosses. Els va fer la nostra colla, la Colla Vella de Valls”.

Si bé és cert que el Janillo en aquells moments tenia 80 anys, creiem que aquesta resposta agafa valor quan en fem una lectura conjunta amb la crònica de la diada de Sant Magí que hem reproduït més amunt. El fet que existeixin dues fonts diferents que ens ressenyin el mateix castell, la mateixa diada i la mateixa colla com a mínim obre als estudiosos rigorosos de la història castellera un nou camp d’investigació i interpretació.

En qualsevol cas, les quatre cròniques són prou riques en detalls, però confuses i contradictòries entre elles en diversos aspectes, de manera que deixen interrogants oberts. Com hem dit a l’inici, aquest article no tenia com a objectiu arribar a cap conclusió, sinó repassar les fonts escrites que han arribat fins als nostres dies. És per això que creiem que correspon precisament a historiadors metòdics analitzar aquestes fonts amb profunditat i trobar noves evidències per tal d’aclarir (si fos possible) qui, on, quan i quantes vegades es va fer el mític quatre de nou net al llarg dels 35 dies descrits.

 

Article extret de la revista La Veu de la Colla Vella núm. 126

Xavier Cabré Puig

Pep Roig Bonet

Leandre Ibar Penaba

Comentaris

No hi ha comentaris

Deixa el teu comentari

(obligatori)

(obligatori)


 
© Colla Vella dels Xiquets de Valls, tots els drets reservats | Avís legal